🇮🇹 Peregrinació a Roma 03/08/25

5é dia - 03/08/25

Trobada amb el Sant Pare (2a part)

La nit ha estat llarga. Per a alguns, el dia no ha tingut fi; d’altres han intentat dormir el que s’ha pogut i alguns han dormit plàcidament, tenint en compte els roncs. La nit ens ha sorprès amb un ruixat, de pocs minuts però suficient per mullar els sacs. És veritat que vam demanar al Senyor núvols que ens protegissin del sol, però no es va especificar que no anessin carregats d’aigua.

El dia ha començat sobre les 5-6 h amb les llargues cues pel lavabo. Després, l’esmorzar/colazione del kit del pelegrí. Fins i tot hem tingut el privilegi de prendre un succedani de caputxino per activar-nos. No havíem encara recollit els sacs (estaven eixugant-se) que sentim l’helicòpter: el Papa Lleó arriba. Ens afanyem per recollir el màxim de coses i estar a punt per quan comenci l’Eucaristia. N’hi ha fins i tot qui té la cura d’afaitar-se per estar polit per a l’ocasió.

El pare Ricard marxa a la zona assignada als sacerdots per concelebrar. A les 9 h comença l’Eucaristia amb lectures en anglès, castellà i italià. Seguim la celebració amb atenció, protegits del sol —que ja torna a actuar— amb gorres i paraigües. En algun moment se’ns tanquen els ulls… no per falta d’interès, sinó perquè les poques hores de son també passen factura.

Haurem de rellegir els propers dies les paraules del Sant Pare, de les quals destaco:

Som pelegrins de l’esperança, sent testimonis del seu amor enmig d’aquesta societat que tant pateix. 

Després d’alimentar-nos de la Paraula, tocava alimentar-nos d’Ell mateix, però malauradament no ha arribat la comunió. Hem combregat espiritualment. Després de l’Eucaristia hem hagut d’esperar una estona per sortir, seguint les instruccions de l’administració. Cap a les 11:30 hem iniciat la sortida del recinte, acompanyats per un sol que ha estat moderat.

Ha estat una sortida tranquil·la, amb algun moment d’embús on hem hagut d’usar la pràctica del “cuc” (tots en línia agafats de la motxilla del de davant). Hem hagut de parar en alguns moments per fer recompte de persones. Gràcies a Déu, no hi ha hagut cap incidència.

Finalment, hem arribat al punt on ens va deixar l’autobús el dia anterior. Hem hagut d’esperar l’autobús unes 2 hores, en què hem aprofitat per menjar i prendre alguna beguda fresca en alguns bars del voltant.

Estem cansats però contents. El bus ha arribat cap a les 15:30 i ens ha traslladat a Cecchina (1 h de camí aprox.). Silenci sepulcral dins l’autobús: ens hem rendit als ulls que se’ns tancaven. Ens han recollit les famílies i hem anat a les cases a prendre la dutxa tan esperada i descansar.