🇮🇹 Peregrinació a Roma 04/08/25

6é dia - 04/08/25

Trobada amb els iniciadors del Camí

El dia ha començat amb la pregària de Laudes a la mateixa església dels dies anteriors. Estàvem tots nets i descansats. En acabar els Laudes, els germans de Cecchina ens han preparat novament un esmorzar abans de partir cap a Tor Vergata. Han estat uns moments de comunió amb els germans italians que, sense conèixer-nos de res, ens han obert les seves cases i ens han donat el millor que tenien. Hem fet un ball davant de l’església. El rector d’aquesta parròquia, Don Giuseppe, ha quedat molt content i també agraït de la nostra presència a la seva humil església.

Sobre les 12 h hem iniciat la marxa cap a la trobada amb en Kiko, que també s’ha realitzat a Tor Vergata. La caminada ha estat igual que el dia de la trobada amb el Sant Pare, tot i que avui la calor ha apretat una mica més. Sempre és emocionant veure les riuades de joves que, amb guitarres i tambors, van confluint fins a l’entrada. Hem arribat sense incidències a la nostra zona, que era la d’Espanya. Estàvem envoltats de germans d’Andalusia, Múrcia i Oviedo. En total, uns 120.000 joves de 106 nacions.

L’encontre ha començat sobre les 17:20. Han entrat en processó amb la icona de la Mare de Déu del Camí tot cantant “Santa, Santa Maria, Madre, Madre de Dios”.

S’ha proclamat una lectura de la Segona Carta de Sant Pau als cristians de Corint i després el cardenal vicari ha proclamat l’Evangeli del dia (Mt 9, 35-10,1): «La mies es mucha, pero los obreros son pocos. Rogad, pues, al Dueño de la mies que envíe obreros a su mies».

Després ha començat la predicació del kerygma per part d’en Kiko, que, com ja va fer a Lisboa, ha estat llegida. Diu en Kiko: “Quin és el desig més profund de Déu?” I ha respost: “Donar-te el do de l’Esperit Sant, de la seva vida, de la seva felicitat”.

S’ha fet la crida vocacional. Amb la pell de gallina hem vist les riuades de joves que corrien cap a l’altar: 5.000 nois i 5.000 noies!!

A les 20:30 hem començat la sortida del recinte de Tor Vergata. La sortida ha estat més dificultosa que la del dia anterior: hi ha hagut molts moments d’“embut” i hem hagut d’usar la tècnica del “cuc”. Gràcies a Déu, no s’ha perdut ningú. La sortida ha estat també molt animada, amb cants i salms que entonaven els germans de les diferents nacions amb qui compartíem el camí de sortida.

A les 22:30 hem arribat a l’autobús, cansats i bruts de pols negra, però contents. Emprenem el viatge cap a Assís (tenim unes 3 h d’autobús), on ens espera una dutxa i un llit.