Diumenge de Rams

Ve, i per pròpia voluntat puja a Jerusalem, ell que per nosaltres va davallar del cel, per elevar amb ell els qui estàvem prostrats a la terra; elevar-nos, com diu l'Escriptura, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar. I no ve per conquerir la glòria, amb pompa i fastuositat: No discuteix ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, sinó que és mansuet i humil, i entra amb vestit senzill i com un pobre. 

Correm ensems amb aquest que té fretura de la passió i imitem els qui li sortiren a l'encontre; no escampem davant d'ell ni branques d'olivera, ni tapissos o vestits, ni rams de palma pel camí; vessem-nos nosaltres mateixos al màxim possible per la humilitat de la nostra ànima i la rectitud del nostre pensament i propòsit; així rebrem la Paraula que ens ve, i Déu, que no té cabuda enlloc, en tindrà en nosaltres. 

És que el Senyor es complau a fer-se així mansuet per nosaltres, ell que és suau i puja sobre l'ocàs del nostre enfonsament; es complau a venir i a dialogar amb nosaltres, per atreure'ns i exalçar-nos mitjançant la familiaritat que té amb nosaltres.

(Dels sermons de sant Andreu de Creta, bisbe / Sermó 9, in ramos palmarum)