El temps de l’Advent: Esperança viva i certa

Estimats germans i germanes,

L'Advent és, per excel·lència, el temps de l’esperança. Cada any, aquesta actitud fonamental de l'esperit es renova al cor dels cristians que, mentre es preparen per celebrar la gran festa del naixement de Crist Salvador, revifen l’esperança del seu retorn gloriós al final dels temps. La primera part de l’Advent posa l’accent precisament en la parusia, la darrera vinguda del Senyor.

L’esperança veritable i segura està fonamentada en la fe en Déu Amor, el Pare misericordiós, que «tant va estimar el món que va donar el seu Fill únic» (Jn 3, 16), perquè els homes, i amb ells totes les criatures, puguin tenir vida en abundància (cf. Jn 10, 10). Així doncs, l’Advent és un temps favorable per redescobrir una esperança que no és vaga ni il·lusòria, sinó certa i fiable, ja que està «anclada» en Crist, Déu fet home, la roca de la nostra salvació.

En realitat, si Déu manca, també falla l’esperança. Tot perd sentit... Està en joc la relació entre l’existència aquí i ara i allò que anomenem el «més enllà». El més enllà no és un lloc on acabarem després de la mort, sinó la realitat de Déu, la plenitud de vida a la qual tot ésser humà tendeix. A aquesta espera de l’home, Déu ha respost en Crist amb el do de l’esperança.

Heus aquí un descobriment sorprenent: la meva esperança, la nostra esperança, és precedida per l’espera que Déu té envers nosaltres. Sí, Déu ens estima i, precisament per això, espera que tornem a ell, que obrim el nostre cor al seu amor, que posem la nostra mà a la seva i recordem que som els seus fills.

Déu no deixa de trucar a la nostra porta, com un humil pelegrí en cerca d’acollida. El Senyor concedeix un nou temps a la humanitat perquè tots puguem arribar a conèixer-lo.

Deixem-nos guiar ara per Aquella que va portar en el seu cor i en el seu si el Verb encarnat. Oh Maria, Verge de l’espera i Mare de l’esperança, revifa en tota l’Església l’esperit de l’Advent, perquè la humanitat sencera es torni a posar en camí cap a Betlem.

(Extracte de la homilia de Sa Santedat Benet XVI, diumenge 1 de desembre de 2007)