La jornada va començar a la Plaça Carme Llinàs, on els feligresos es van reunir per participar en la benedicció de palmes i rams, en un ambient de recolliment i comunitat.

Tot seguit, es va iniciar la processó pels carrers del poble, amb una nombrosa participació de fidels que van voler acompanyar aquest moment tan significatiu del calendari litúrgic.

La celebració va culminar amb l’eucaristia del Diumenge de Rams, que es va celebrar al pavelló Francesc Macià, presidida per Mn. Josep Folqué junt amb el nostre rector, Mn. Ramon Maria Vila.

Adjuntem algunes fotografies fetes pel nostre germà Vicenç.

A la imatge es pot veure el grup durant la sortida, compartint l’alegria i l’esperit d’equip que acompanyarà tot el curs.

📌 Inscripcions presencials: dies 9, 11, 16 i 18 de setembre de 2025, de 18:00 h a 20:00 h al despatx parroquial.

🕊️ Catequesi de Comunió

• Inici: dimarts 23 de setembre

• Horari: dimarts de 17:30 h a 18:40 h

🔥 Catequesi de Confirmació

• Inici: dilluns 15 de setembre

• Horari: dilluns i dijous a les 18:00 h

Aquestes trobades són una oportunitat per créixer en la fe, compartir experiències i preparar-se per rebre els sagraments acompanyats pels catequistes i la comunitat cristiana.

➡️ Més informació al telèfon 93 656 16 55.

Us hi esperem amb alegria!

També el P. Ramon Cusidó i Ferràs, sdb, ha iniciat el seu servei com a vicari de Sant Martí de Tours, tasca que continuarà combinant amb el mateix càrrec a Sant Antoni de Pàdua.

Durant el mes de setembre es completaran la majoria de nomenaments anunciats a principis d’estiu. En aquest marc, el proper dissabte, a les 18.30 h, se celebrarà la missa d’inici de ministeri del P. Josep Maria Henríquez, osb, com a nou rector de la parròquia de Sant Pere de Masquefa. La celebració estarà presidida per Mn. Ramon M. Bosch, arxiprest.

Finalment, el diumenge 14 de setembre tindrà lloc el relleu al capdavant de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, a Vilobí del Penedès, amb el nomenament de Mn. Manuel Rodríguez Garrido com a nou rector.

8é dia - 06/08/25

Festa de la Transfiguració

Trobada amb els iniciadors del Camí

El dia ha començat amb la pregària de Laudes a la mateixa església dels dies anteriors. Estàvem tots nets i descansats. En acabar els Laudes, els germans de Cecchina ens han preparat novament un esmorzar abans de partir cap a Tor Vergata. Han estat uns moments de comunió amb els germans italians que, sense conèixer-nos de res, ens han obert les seves cases i ens han donat el millor que tenien. Hem fet un ball davant de l’església. El rector d’aquesta parròquia, Don Giuseppe, ha quedat molt content i també agraït de la nostra presència a la seva humil església.

Sobre les 12 h hem iniciat la marxa cap a la trobada amb en Kiko, que també s’ha realitzat a Tor Vergata. La caminada ha estat igual que el dia de la trobada amb el Sant Pare, tot i que avui la calor ha apretat una mica més. Sempre és emocionant veure les riuades de joves que, amb guitarres i tambors, van confluint fins a l’entrada. Hem arribat sense incidències a la nostra zona, que era la d’Espanya. Estàvem envoltats de germans d’Andalusia, Múrcia i Oviedo. En total, uns 120.000 joves de 106 nacions.

L’encontre ha començat sobre les 17:20. Han entrat en processó amb la icona de la Mare de Déu del Camí tot cantant “Santa, Santa Maria, Madre, Madre de Dios”.

S’ha proclamat una lectura de la Segona Carta de Sant Pau als cristians de Corint i després el cardenal vicari ha proclamat l’Evangeli del dia (Mt 9, 35-10,1): «La mies es mucha, pero los obreros son pocos. Rogad, pues, al Dueño de la mies que envíe obreros a su mies».

Després ha començat la predicació del kerygma per part d’en Kiko, que, com ja va fer a Lisboa, ha estat llegida. Diu en Kiko: “Quin és el desig més profund de Déu?” I ha respost: “Donar-te el do de l’Esperit Sant, de la seva vida, de la seva felicitat”.

SÂ’ha fet la crida vocacional. Amb la pell de gallina hem vist les riuades de joves que corrien cap a lÂ’altar: 5.000 nois i 5.000 noies!!

A les 20:30 hem començat la sortida del recinte de Tor Vergata. La sortida ha estat més dificultosa que la del dia anterior: hi ha hagut molts moments d’“embut” i hem hagut d’usar la tècnica del “cuc”. Gràcies a Déu, no s’ha perdut ningú. La sortida ha estat també molt animada, amb cants i salms que entonaven els germans de les diferents nacions amb qui compartíem el camí de sortida.

A les 22:30 hem arribat a l’autobús, cansats i bruts de pols negra, però contents. Emprenem el viatge cap a Assís (tenim unes 3 h d’autobús), on ens espera una dutxa i un llit.

5é dia - 03/08/25

Trobada amb el Sant Pare (2a part)

La nit ha estat llarga. Per a alguns, el dia no ha tingut fi; d’altres han intentat dormir el que s’ha pogut i alguns han dormit plàcidament, tenint en compte els roncs. La nit ens ha sorprès amb un ruixat, de pocs minuts però suficient per mullar els sacs. És veritat que vam demanar al Senyor núvols que ens protegissin del sol, però no es va especificar que no anessin carregats d’aigua.

El dia ha començat sobre les 5-6 h amb les llargues cues pel lavabo. Després, l’esmorzar/colazione del kit del pelegrí. Fins i tot hem tingut el privilegi de prendre un succedani de caputxino per activar-nos. No havíem encara recollit els sacs (estaven eixugant-se) que sentim l’helicòpter: el Papa Lleó arriba. Ens afanyem per recollir el màxim de coses i estar a punt per quan comenci l’Eucaristia. N’hi ha fins i tot qui té la cura d’afaitar-se per estar polit per a l’ocasió.

El pare Ricard marxa a la zona assignada als sacerdots per concelebrar. A les 9 h comença l’Eucaristia amb lectures en anglès, castellà i italià. Seguim la celebració amb atenció, protegits del sol —que ja torna a actuar— amb gorres i paraigües. En algun moment se’ns tanquen els ulls… no per falta d’interès, sinó perquè les poques hores de son també passen factura.

Haurem de rellegir els propers dies les paraules del Sant Pare, de les quals destaco:

Som pelegrins de lÂ’esperança, sent testimonis del seu amor enmig dÂ’aquesta societat que tant pateix. 

Després d’alimentar-nos de la Paraula, tocava alimentar-nos d’Ell mateix, però malauradament no ha arribat la comunió. Hem combregat espiritualment. Després de l’Eucaristia hem hagut d’esperar una estona per sortir, seguint les instruccions de l’administració. Cap a les 11:30 hem iniciat la sortida del recinte, acompanyats per un sol que ha estat moderat.

Ha estat una sortida tranquil·la, amb algun moment d’embús on hem hagut d’usar la pràctica del “cuc” (tots en línia agafats de la motxilla del de davant). Hem hagut de parar en alguns moments per fer recompte de persones. Gràcies a Déu, no hi ha hagut cap incidència.

Finalment, hem arribat al punt on ens va deixar l’autobús el dia anterior. Hem hagut d’esperar l’autobús unes 2 hores, en què hem aprofitat per menjar i prendre alguna beguda fresca en alguns bars del voltant.

Estem cansats però contents. El bus ha arribat cap a les 15:30 i ens ha traslladat a Cecchina (1 h de camí aprox.). Silenci sepulcral dins l’autobús: ens hem rendit als ulls que se’ns tancaven. Ens han recollit les famílies i hem anat a les cases a prendre la dutxa tan esperada i descansar.

Trobada amb el Sant Pare (1a part)

Avui el dia ha començat amb la pregària dels Laudes a l’església del Dolç Nom de Maria. No és l’església dels germans, ja que ells caminen a una parròquia de Roma, però ens han obert les portes per fer la pregària del matí. Després hem agafat l’autobús direcció a Roma, on hem arribat sobre les 12:00 h. Ens han deixat al costat del Castell de Sant’Angelo i hem caminat per la Via della Conciliazione amb la intenció d’entrar a la Basílica papal de Sant Pere, però a tocar de la plaça ens hem trobat tot vallat i ens han dit que obrien a les 15 h. Així que hem tingut 90 min lliures i ens hem retrobat per entrar. Però el problema ha estat que ens havien donat malament la informació: a partir de les 15 h entraven els espanyols que tenien acreditació per assistir a la missa organitzada per la Conferència Episcopal Espanyola. Així que hem entrat a la Parròquia Santuari de Santa Maria de Transpontina, que està a la Via della Conciliazione, on s’havia organitzat una conferència sobre la vocació: han donat el testimoni un noi del monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, la Madre Verónica (fundadora de la Iesu Communio) i un matrimoni francès. Tot seguit hem agafat l’autobús per anar a la parròquia de San Gregorio Barbarigo, on els germans que ens acullen, que són d’aquesta parròquia, ens han preparat una sala per celebrar l’Eucaristia. Només alguns han pogut acompanyar-nos en l’Eucaristia perquè estan tots els germans enfeinats rebent molts altres germans d’altres països. Ens han dit que acullen germans de fins a 6 nacionalitats diferents. Després de l’Eucaristia, ens han preparat un piscolabis i des d’allà hem tornat a les cases dels germans que ens han acollit per començar a preparar la bossa per a la vigília i descansar.

Avui el dia ha començat bastant d’hora ja que teníem l’esmorzar a les 8:00 h. A alguns els ha costat llevar-se més que d’altres. Hem fet Laudes a la terrassa de l’hotel i posteriorment hem iniciat el camí cap a Roma. Hem parat a dinar pel camí ja que no sabíem què trobaríem en arribar a Roma i si ens subdividíem perdríem bastant de temps. Hem arribat a Santa Maria la Major sobre les 15:00 h. Hi havia moltíssima cua per entrar a la basílica, cua a ple sol. Inicialment ens han dit que hauríem de fer la cua tot i tenir reserva perquè estaven desbordats de l’afluència de persones, però finalment ens han col·locat en una cua prioritària i han tingut en compte que hi anàvem amb reserva. El Senyor ens ha precedit. Hem passat el control de seguretat i després de reunificar-nos s’ha proclamat l’epístola als romans (Rm 5,1-5). Seguidament hem entrat per la Porta Santa cantant “Que amables son tus moradas Señor”. Dins la basílica hem llegit un trosset de la Butlla Papal Spes non confundit i hem fet les oracions establertes per obtenir la indulgència plenària. Després hem tingut uns 30 min per visitar la basílica i fer una estona d’oració. Molts hem pogut veure la tomba del Papa Francesc i la icona de la Mare de Déu Salus Populi Romani.

A la sortida de la basílica ens hem trobat amb en Mn. Josep Sellarès, que estava amb el grup de pelegrins del bisbat.

Com que hem anat bé de temps, hem anat a visitar el Coliseu, on hem fet algunes fotografies i descansat una estona.

Sobre les 19 h hem emprès la marxa cap a Cecchina, on estan les famílies que ens acullen per 3 nits. S’ha fet la repartició dels joves i adults per famílies. Cadascú ha sopat i compartit una estona amb els germans de Cecchina fins a l’hora d’anar a dormir.

Comencem la peregrinació. Ens hem trobat a les 3:30 a l’Aeroport del Prat per fer el repartiment dels bitllets, la facturació de les maletes i passar el control de seguretat. Tot ha anat sense incidències. Per sort, érem dels primers. El vol ha sortit a les 6:30 i hem arribat a l’aeroport de Fiumicino cap a les 8:10. Allà ens esperava l’autobús Erika. Després de col·locar totes les maletes al maleter (el conductor s’ha molestat una mica perquè no hi cabien i ens ha dit que portàvem maletes molt grans), hem sortit camí de Nàpols. Tot el matí, carretera. Hem resat Laudes dins l’autobús. Alguns han fet molta oració silenciosa.

En arribar a Pompeia, hem dinat i, finalment, hem celebrat l’Eucaristia en aquesta basílica dedicada a la Mare de Déu del Rosari, on en Kiko i la Carmen hi van anar l’any 1968 i van posar sota els peus de la Mare de Déu el Camí Neocatecumenal i tota l’evangelització. L’Eucaristia l’hem celebrada a la capella de la Sagrada Família i després hem pogut passar per l’altar major a fer uns segons d’oració i demanar una gràcia a la Mare de Déu. A l’altar major hi presideix una pintura de la Mare de Déu del Rosari, que té un significat especial.

Hem pogut veure, des de la tanca, les restes romanes de la ciutat de Pompeia, que va quedar sepultada per l’erupció del Vesuvi.

Després de l’Eucaristia, hem agafat l’autobús fins a Nàpols, on hi ha l’hotel. Ens han servit un sopar molt bo, hem resat les Completes des de la terrassa de l’hotel i, finalment, ha arribat un moment molt esperat: l’hora d’anar a dormir.

Aquest és el fragment de la paraula que ha guiat als infants de la catequesi de confirmació durant la quarta edició dels campaments d'estiu, viscuts del 26 al 29 de juny, en un entorn incomparable, sota el massís del Pedraforca.

La figura de Sant Pere, ha estat el motor i l'exemple a seguir en les activitats i experiències viscudes aquests dies. Les paraules han interpel·lat als infants, que han acollit amb alegria el missatge de l'apòstol. Aquest els feia reflexionar sobre l'elecció que Déu ha fet amb ells i els convidava a confiar en Ell i a seguir-lo sense por, deixant enrere allò que els lliga al pecat.

Han estat unes jornades intenses, plenes de jocs, aventura i fantasia; també de pregària, reflexió i convivència. 

Convençuts de l'elecció que Déu ha fet sobre aquesta pastoral, estem contents perquè tot ha anat bé, però sobretot agraïts, veient l'alegria i l'emoció dels infants. Ells mateixos, en les seves experiències, han reconegut que necessiten trencar les cadenes que els lliguen al pecat per poder seguir a Déu i sentir el seu amor i el seu perdó.

Enfortits pels sagraments del perdó i l'eucaristia, donem gràcies a Déu per aquests campaments, també a la Verge Maria, per acollir aquests infants i donar-los l'oportunitat de rebre, ja de ben petits, l'escalf i la protecció de la mare Església.

A les 19.15 h, des de la plaça Carme Llinàs, es va iniciar la tradicional processó amb la imatge de Maria Auxiliadora, portada amb solemnitat i acompanyada per un bon grup de fidels. L’ambient de pregària i recolliment va ser molt present durant tot el recorregut fins a arribar a la Parròquia de Sant Antoni de Pàdua.

Un cop a l’església, es va celebrar la Santa Eucaristia, presidida per Mn. Ramon Cusidó i concelebrada per Mn. Josep Folqué. Va ser un moment d’agraïment i renovació de la fe sota la protecció de la Mare de Déu.

Gràcies a tots els que vau participar i fer possible aquesta celebració tan significativa per a la nostra comunitat parroquial.

«Jo (Crist, el bon pastor) els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans.»

La unció comunitària dels malalts va tenir lloc l'11 de maig, quart diumenge de Pasqua, durant l’eucaristia de les 11 h, molt concorreguda i participativa. El salesià Ramon Cusidó, que va presidir la celebració, i el rector de la parròquia, Ramon Maria Vila, van administrar el sagrament a prop de seixanta fidels, alguns dels quals estaven acompanyats per familiars o cuidadors.

En la monició d’introducció al sagrament, es van recordar els dons que confereix la unció dels malalts, entre els quals destaca el fet que l’ungit “contribueix a la santificació de l’Església i al bé del poble de Déu i de tota la humanitat”.

Com és costum, al final de l’eucaristia els visitadors de malalts de la parròquia van repartir un recordatori de la festa i una rosa a tots els qui havien rebut la gràcia de l’Esperit Sant, que ajuda a vèncer les dificultats pròpies de la malaltia o de la fragilitat de la vellesa. Aquest mateix Esperit, es va dir, és el qui havia convocat tant els ungits com tots els feligresos presents a la celebració, plens d’alegria.

La trobada va començar a la Plaça Carme Llinàs, on vam proclamar l’evangeli i beneir les palmes i palmons. Després, grans i petits vam emprendre una processó pels carrers dels barris propers a la parròquia, compartint cants, pregària i l’alegria de caminar plegats com a comunitat de fe.

La celebració va culminar amb una eucaristia al Poliesportiu Francesc Macià, que per a l’ocasió es va transformar en una autèntica capella: una sala acollidora, decorada amb cura i bellesa, on no hi va faltar cap detall litúrgic. Els signes sagrats estaven col·locats amb amor, i cada element convidava a la pregària i al recolliment.

Fem una menció especial a la sisena comunitat neocatecumenal, que durant aquest temps de Quaresma han estat proclamant la fe públicament, donant testimoni valent de la presència de Crist en les seves vides. En aquesta celebració de Rams han rebut, per primera vegada, la palma de la salvació, símbol de victòria i esperança en el camí que han emprès.

El bon temps va acompanyar la jornada, i després de la missa, vam poder gaudir d’un petit mercadet solidari on es podien comprar detallets per la mona, dolços i altres productes casolans. Tot plegat amb un objectiu preciós: ajudar els joves de la parròquia a finançar les peregrinacions d’aquest estiu.

Gràcies a totes les persones que hi vau participar i, especialment, a aquells que vau col·laborar en la preparació i desenvolupament de la jornada.

Els catequistes itinerants de la zona van explicar al senyor bisbe, després de la presentació de lÂ’assemblea, que és el Camí Neocatecumenal, quin és el seu recorregut en la vida cristiana i la importància de la renovació de les promeses del baptisme.

El bisbe Xabier també va tenir lÂ’oportunitat dÂ’escoltar lÂ’experiència de fe dÂ’alguns dels germans allà presents i veure com el Camí Neocatecumenal és un itinerari de fe viu, actual i vàlid pels temps que vivim presents. 

Un cop proclamat l’evangeli, el bisbe Xabier va encoratjar als germans del camí a continuar treballant per l’anunci de l’evangeli. Estem cridats a ser testimonis d’esperança, en comunió, participació i missió. Amb les seves paraules animava als germans a no tenir por d’obrir les portes a Crist en totes les seves cares, ja sigui el que està a la presó, l'immigrant o l’últim de la societat.

Aquest esdeveniment comptarà amb la participació dels nens que participen en les diferents pastorals de la parròquia. Nens d'entre 2n a 6è de primària, que amb il·lusió han estat preparant aquesta obra tan emblemàtica de Nadal. A més, els més petits, d'entre 3 i 6 anys, també tindran participació amb la interpretació d'algunes nadales.

Els joves de la pastoral de la Confirmació organitzaran una rifa de dues cistelles plenes de productes nadalencs. Així mateix, hi haurà una paradeta on es podran adquirir objectes decoratius de Nadal, ideals per donar un toc festiu a les vostres llars.

L'entrada és gratuïta i es convida tothom a gaudir d'una tarda plena de tradició, alegria i esperit nadalenc. No us ho perdeu!

A l'acabar la representació ens visitarà un patge reial que arriba des de terres llunyanes, que rebrà a les famílies que vulguin entregar les cartes per als reis.

L'Advent és, per excel·lència, el temps de l’esperança. Cada any, aquesta actitud fonamental de l'esperit es renova al cor dels cristians que, mentre es preparen per celebrar la gran festa del naixement de Crist Salvador, revifen l’esperança del seu retorn gloriós al final dels temps. La primera part de l’Advent posa l’accent precisament en la parusia, la darrera vinguda del Senyor.

L’esperança veritable i segura està fonamentada en la fe en Déu Amor, el Pare misericordiós, que «tant va estimar el món que va donar el seu Fill únic» (Jn 3, 16), perquè els homes, i amb ells totes les criatures, puguin tenir vida en abundància (cf. Jn 10, 10). Així doncs, l’Advent és un temps favorable per redescobrir una esperança que no és vaga ni il·lusòria, sinó certa i fiable, ja que està «anclada» en Crist, Déu fet home, la roca de la nostra salvació.

En realitat, si Déu manca, també falla l’esperança. Tot perd sentit... Està en joc la relació entre l’existència aquí i ara i allò que anomenem el «més enllà». El més enllà no és un lloc on acabarem després de la mort, sinó la realitat de Déu, la plenitud de vida a la qual tot ésser humà tendeix. A aquesta espera de l’home, Déu ha respost en Crist amb el do de l’esperança.

Heus aquí un descobriment sorprenent: la meva esperança, la nostra esperança, és precedida per l’espera que Déu té envers nosaltres. Sí, Déu ens estima i, precisament per això, espera que tornem a ell, que obrim el nostre cor al seu amor, que posem la nostra mà a la seva i recordem que som els seus fills.

Déu no deixa de trucar a la nostra porta, com un humil pelegrí en cerca d’acollida. El Senyor concedeix un nou temps a la humanitat perquè tots puguem arribar a conèixer-lo.

Deixem-nos guiar ara per Aquella que va portar en el seu cor i en el seu si el Verb encarnat. Oh Maria, Verge de l’espera i Mare de l’esperança, revifa en tota l’Església l’esperit de l’Advent, perquè la humanitat sencera es torni a posar en camí cap a Betlem.

(Extracte de la homilia de Sa Santedat Benet XVI, diumenge 1 de desembre de 2007)

"Molt aviat sereu alliberats"

Lluc 21, 25-28.34-36

https://youtu.be/Qf9o70GkdNw 

Recordeu, cada setmana, nous continguts! Compartiu-lo tant com volgueu!

https://youtu.be/MnssHzKM1Ek 

"El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran"

Mc 13, 24 – 32

Tant les lectures i l'evangeli de la litúrgia de l'eucaristia, com l'homilia del senyor bisbe han convidat els confirmants, i també a la nombrosa assemblea que els acompanyava, a ser valents i humils i a donar la vida pels altres. També els encoratjava a estimar amb plenitud, tal com Déu ho fa amb nosaltres i al mateix temps a ocupar el darrer lloc i no pas el primer, servint sempre al proïsme amb alegria.

Acabada la celebració, hi ha hagut un reconeixement especial pel nostre bisbe, ja que 20 anys després d'exercir el seu ministeri, dona el relleu episcopal a Fra Xabier Gómez García, com a nou pastor de la nostra diòcesi, que prendrà possessió el pròxim 30 de novembre, a la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat.

Amb gran joia felicitem a aquests joves que, per mitjà de l'esperit sant, han rebut aquest sagrament i han confirmat la seva fe davant la comunitat cristiana que els acollia. I, d'altra banda, agraïm un cop més l'assistència de Mons. Agustí Cortés, així com també la seva tasca al llarg de tots aquests anys, el qual podrem acomiadar en una celebració d'acció de gràcies el pròxim 24 de novembre, també a la catedral de Sant Llorenç.

Fr. Xabier ha dedicat el seu servei a àrees com la migració, el diàleg entre fe i cultura, i la pastoral familiar. Actualment, és prior del convent de Santo Tomás de Aquino-El Olivar (Madrid), membre de l'equip directiu d'O_LUMEN, un espai dedicat a les arts i la paraula, i coordinador de l'Observatori de Drets Humans - Samba Martine de la Família Dominicana d'Espanya. A més, és el Promotor Provincial de Justícia i Pau de la Província de Hispània i el Promotor Regional de Justícia i Pau dels dominics a Europa.

Recentment, Fr. Xabier Gómez ha estat nomenat bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, on continuarà el seu compromís amb les causes socials, especialment en la defensa dels drets dels migrants.

Font: https://www.religiondigital.org/diocesis/dominico-Xabi-Gomez-Sant-Feliu-obispo-migrantes_0_2713528644.html

A partir de dijous 10 d'octubre, cada dilluns i cada dijous a les 21:00 a la parròquia Sant Antoni de Pàdua

En el marc d'una senzilla celebració de la paraula es va acollir un grup de vuit infants de 3r de primària que iniciaran la preparació per a rebre el sacrament de l'eucaristia. Aquest temps de preparació consta de dos cursos durant els quals els infants rebran les catequesis de part d'un matrimoni de catequistes.

Aquest any comptem amb un matrimoni que s'incorpora per primera vegada i que es farà càrrec d'aquest grup de primer any de comunió. Són el Juanma i la Gemma, pares de deu fills, que estan contents de poder fer aquest servei.

Pel que fa al segon curs de preparació a la primera comunió actualment tenim a la parròquia dos grups de vuit infants cadascun. Els matrimonis que els portaran són el Carles i l'Engràcia i l'Iñaki i la Clara, que el curs passat van iniciar-se en aquesta pastoral.

Les catequesis començaran el dimarts dia 1 d'octubre a les 17'30h als locals de la parròquia.