Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre

Avui, tot el missatge que hem d'escoltar i viure està contingut en "el pa". El capítol sisè de l'Evangeli segons sant Joan refereix el miracle de la multiplicació dels pans, seguit d'un gran discurs de Jesús, un fragment dels qual escoltem avui. Ens interessa molt entendre'l, no solament per a viure la festa del "Corpus" i el sagrament de l'Eucaristia, sinó també per a comprendre un dels missatges centrals del seu Evangeli.

Hi ha gentades afamades que necessiten pa. Hi ha tota una humanitat abocada a la mort i al buit, desproveïda d'esperança, que necessita Jesucrist. Hi ha un Poble de Déu creient i caminant que necessita trobar-lo visiblement per a seguir vivint d'Ell i assolir la vida. Tres classes de fam i tres experiències de sacietat, que corresponen a tres formes de pa: el pa material, el pa que és la persona de Jesucrist i el pa eucarístic.

Sabem que el pa més important és Jesucrist. Sense Ell no podem viure de cap manera: «Sense mi no podeu fer res» (Jn 15,5). Però Ell mateix volgué donar menjar al famolenc i, a més, en feu d'això un imperatiu evangèlic fonamental. Segurament pensava que era una bona manera de revelar i verificar l'amor de Déu que salva. Però també volgué fer-se accessible a nosaltres en forma de pa, per tal que, els qui encara caminem en la història, romanguem en aquest amor i assolim així la vida.

Volia abans de res ensenyar-nos que hem de cercar-lo i viure d'Ell; volgué demostrar el seu amor tot donant menjar al famolenc, oferint-se assíduament en l'Eucaristia: «Els qui mengen aquest pa, viuran per sempre» (Jn 6,58). Sant Agustí comentava aquest Evangeli amb frases agosarades i plàstiques: «Quan hom menja el Crist, es menja la vida (...). Si, doncs, us separeu fins al punt de no prendre ni el Cos ni la Sang del Senyor, cal témer que morireu».